Objectiu: Qatar

Article publicat al setmanari la Directa número 435: 

Si el 1969 Hondures i el Salvador van entrar en guerra per un partit de futbol, sembla fins i tot lògic que el 2017 la guerra (cada cop menys) freda entre les monarquies pèrsiques es desencadeni per un tuit o un titular de notícia. Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Egipte i Bahrain han llançat una ofensiva agressiva contra l'emirat de Qatar, tallant relacions comercial, tancant fronteres i expulsant els qatarians dels seus territoris en la pitjor crisis viscuda entre els països del Golf en els darrers temps.

L'incident suposa un capítol més de la guerra freda provocada per l'esclat de les anomenades primaveres àrabs. A una banda, hi ha un bloc immobilista, capitanejat pels Emirats Àrabs i l'Aràbia Saudita, en general partidaris de preservar el status quo pre-2011, i a l'altra banda, el bloc qatarià, on també s'hi troben la Turquia d'Erdogan i el moviment dels Germans Musulmans, que va intentar aprofitar l'esclat popular i els potencials canvis de règim per guanyar influència regional. 

L'actual episodi sembla suposar l'esforç definitiu de Riad i Abu Dhabi per tallar les ales a Doha. Arriba tres anys després que una escalada de confrontació provoqués la retirada temporal de diversos cossos diplomàtics àrabs de la capital qatariana, i exactament quatre anys després del cop d'estat a Egipte, que va provocar un gir de 180 graus en les inèrcies geoestratègiques de la regió, posant fre a l'avenç de la influència qatariana a la zona. 

Ara, el pretext que ha provocat l'incident són unes suposades declaracions de l'emir de Qatar, Hamad Bin al-Thani, que Doha nega i atribueix a un hackeig de la web de notícies estatal, generant la sensació de crisi provocada. També contribueixen a aquesta sensació les exigències i acusacions de les monarquies del Golf, que atribueixen a Doha haver donat suport al terrorisme, malgrat els abundants indicis que bona part del finançament i proselitisme jihadista ha provingut de Riad. A més, reclamen a Qatar mesures com el tancament del canal de televisió Al-Jazeera i de la base militar turca oberta al país fa un any, el trencament total de relacions amb Iran o l'acceptació d'un control extern per més de deu anys, entre d'altres. 

Però perquè ara? Una versió estesa assenyala com a detonant el recent segrest a Iraq de 26 membres de la família reial catarí, que va acabar provocant el pagament de rescats a milícies xiïtes vinculades amb Iran i a jihadistes sunnites vinculats a Al-Qaeda. Tanmateix, tot indica que les causes van més enllà. 

Per una banda sembla evident la voluntat revengista d'un sector de les monarquies àrabs que no perdonen a Qatar el seu rol durant les revoltes àrabs i volen evitar qualsevol repetició. Les condicions que li volen imposar clarament soscaven la seva sobirania nacional i semblen inassumibles, per això algunes veus parlen d'un pla per derrocar l'emir i col·locar-hi algú més afí, una opció per ara poc probable. 

Rere l'actual incident hi ha clarament la mà de Mohammed Bin Zayed, príncep hereu d'Abu Dhabi i home fort de l'agenda exterior dels Emirats Àrabs, i, sobretot Mohamed Bin Salman, nou home fort de la casa dels Saud. De fet Salman seria nomenat per sorpresa príncep hereu al tro del rei Salman, de 81 anys, escasses tres setmanes després de l'esclat de la crisis, saltant-se la línia successòria i passant per davant del primogènit Mohamed Bin Nayef, de 57 anys i responsable dels aparells de seguretat saudites. Nayef, un home respectat a Occident pels seus esforços en desmantellar la xarxa saudita d'Al-Qaeda, no només va perdre el seu lloc com a hereu, també va ser deposat com a ministre de l'Interior i es rumoreja que resta confinat a un palau de la família a Jidda. Segons algunes versions, Nayef i Salman havien topat precisament en els darrers temps respecte el posicionament bel·ligerant del regne saudita en matèria d'exteriors.

Salman, per la seva banda, sembla un home molt ambiciós. De només 31 anys, ha experimentat una meteòrica carrera com a ministre de defensa, encapçalant l'ofensiva al Iemen, impulsant la monopolització estatal del petroli i liderant uns plans d'austeritat estatals. Mentrestant, engegava una campanya de fervor nacionalista, en un país molt poc donat a aquests exercicis. Però algunes expertes en destaquen la manca d'experiència i un estil massa impulsiu. Al desembre, en anunciar l'aliança militar de països islàmics en contra del terrorisme, va citar el recolzament de països que posteriorment van assegurar no tenir cap informació sobre la iniciativa.

El nomenament de Salman no només ha generat incomoditat a l'exterior, també ha creat tensions internes. Alguns han vist la creuada contra Qatar com un element tàctic per facilitar aquest relleu hereditari, tot reforçant un discurs d'enemic comú exterior que silencii tota possible dissensió a un relleu polèmic. 

L'enfrontament és clarament polític, però no només. Tant els Emirats com Aràbia Saudita són exportadors de petroli, un negoci clarament a la baixa davant d'un gas a l'alça que representa la gallina dels ous d'or per Qatar. El gas és considerat com l'únic combustible fòssil econòmicament sostenible en els propers 25 anys. Aràbia Saudita pot haver recuperat parcialment el seu pes polític regional en els darrers anys, però la seva influència econòmica va clarament a la baixa. Sobretot des que la dependència econòmica dels Estats Units envers el petroli saudita ha disminuït molt, cosa que ha provocat que els saudites hagin decidit reconduir l'aliança i les dependències amb la compra ingent d'armament. Riad sap que el poder només es compra amb doblers. Davant la por que aquest tresor mineral pugui generar un futur reequilibri de poders a la zona, els països del golf semblen haver-se decidit a llançar aquesta OPA altament hostil contra els seus veïns amb acusacions que arriben al paroxisme.