Després de gairebé dos anys treballant-hi finalment està a punt de veure a la llum de la mà de l'editorial Virus el llibre homónim d'aquest bloc. "Egipte rera la barricada. Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir" sortirà als carrers i llibreries la propera setmana després d'un llarg part en doble edició, en català i castellà.
Aquest llibre és, en bona part, la culminació de la feina feta des d'aquest mateix bloc des d'un ja llunyà 22 de febrer de 2009, quan inaugurávem aquest espai amb les denúncies d'abús policial a les comisaries del régim Mubárak. Des de llavors ja pràcticament 4 anys de feina que es reflexen en aquest llibre publicat per l'editorial Virus, que preten oferir un punt de vista diferent i trencador respecte la dicotomia entre Germans Musulmans i militars que fins a dia d'avui s'ha presentat com la única elecció del poble egipci.
Com podreu veure aquest bloc ha renovat la seva imatge, que es mantenia igual que 4 anys enrera, en motiu del llançament del llibre.
El llibre el presentarem Dijous vinent, dia 16, a les 19:30h a la seu de l'editorial Virus al carrer de la Junta de Comerç, 18. L'acte també comptarà amb la presència de dos bons amics i un autèntic luxe de ponents sobre el tema: el periodista d'El País Ricard González i l'activista anarquista Leil-Zahra Mortada.
"Aquesta és la història d’una revolució que ni va començar a Tahrir ni va acabar amb la sortida de Mubarak o la caiguda de Mursi. La història d’un viatge que s’endinsa en l’entrellat de la societat i la política de la vall del Nil"
«Pa, llibertat i justícia social.» Amb aquest lema milers d’egipcis van perdre la por el gener de 2011 i van envair els carrers. Reclamaven la caiguda del dictador Mubarak i, amb ell, la caiguda del règim polític i econòmic que el va sustentar durant més de trenta anys al poder. Tres dècades caracteritzades per polítiques despòtiques i repressores centrades a consolidar un model de lliure mercat aplaudit internacionalment, mentre s’aplacava l’oposició, mentre se silenciava qualsevol veu crítica i, sobretot, mentre més del 40% de la població se sumia sota el llindar de la pobresa. Tot en nom de l’estabilitat regional, la lluita contra el fantasma islamista i les polítiques de liberalització.
Però la caiguda del rais no va significar la fi de les seves polítiques. Militars i islamistes van sumar forces per transformar l’ímpetu del carrer en un procés de transició reformista que adormís les reclamacions de canvi social. Dos anys i mig després, aquest pacte va fracassar i va
submergir de nou el país en la mateixa dicotomia en què ha viscut la darrera meitat de segle: la dels Germans Musulmans contra les forces militars o a l’inrevés.
Aquesta és la història d’una revolució que ni va començar a Tahrir ni va acabar amb la sortida de Mubarak o la caiguda de Mursi. La història d’un viatge que s’endinsa en l’entrellat de la societat i la política de la vall del Nil: des de les mesquites d’Imbaba fins als clubs militars de Zamalek; des del palau d’Etehadeya fins a les barraques de Boulak Dakrour o les fàbriques de Mahala. És la història de la lluita per obtenir el control de la barricada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada